Com afecta al sistema nerviós
L’ús quotidià de la paraula trauma ha fet que perdi part del seu significat, per trauma psicològic entenem un estat de por intensa que percebem en enfrontar-nos a una situació amenaçadora, inesperada i de la qual no tenim cap control. Aquesta situació porta al nostre sistema nerviós a una excitació que supera els seus límits d’autoregulació, així el trauma no està en la situació en si, sinó en la reacció de la persona davant ell, una mateixa situació pot resultar traumàtica per a una persona i no traumàtica per a una altra que posseeix un major rang de tolerància.
Aquesta situació provoca que el sistema nerviós perdi els seus mecanismes de regulació i pugui quedar travat en una hiperexcitación o tot el contrari quedant en un estat de desconnexió. Els símptomes traumàtics són molt variables i poden ser la hipervigilancia, els flaix-backs o records intrusius, malsons, respostes de sobresalt excessiu, hiperactivitat, atacs de pànic, conductes d’evitació, amnèsia, problemes sexuals, addiccions, desconnexió emocional, atracció cap a situacions perilloses, automutilacions, problemes amb el sistema immunitari, malalties psicosomàtiques, i un llarg etcètera, tot això sumat al fet que una de les conseqüències més difícils que troben els qui han viscut una situació traumàtica, és afrontar els remordiments sobre com es van comportar en aquella situació
L’estudi de les conseqüències del trauma continua sent un focus important en la recerca i la literatura científica, des dels diagnòstics com el trastorn per estrès agut i trastorn per estrès post-traumàtic que englobarien el denominat trauma simple, a situacions més complexes. En aquest sentit s’ha proposat crear el diagnostico de trauma complex per a aquells pacients que presenten símptomes persistents, més complicats que els que apareixen en el TEPT, com són les alteracions en la regulació de l’afectivitat i dels impulsos, alteració en la percepció de si mateix, i en la percepció de l’agressor, en les relacions, en els sistemes de significat i somatizaciones. Aquestes situacions s’associen comunament amb agents estressants interpersonals que actuen de manera prolongada, com per exemple en el que es coneix com a trauma de desenvolupament, fruit d’una criança negligent el que comporten canvis duradors en la personalitat de l’individu.
El trauma no sols afecta a aquells que van estar exposats a ell sinó també als qui li envolten, el cònjuge o els fills de la persona traumatitzada poden sofrir en el present les conseqüències que aquella situació passada. Conviure amb una víctima d’un trauma, pot implicar fer-lo també amb els seus malsons i flashbacks, amb la desconnexió o l’explosió emocional, amb la sensació d’incomprensió, amb la pèrdua d’espontaneïtat, amb la repetició de situacions que recorden o són similars a aquelles en les quals el trauma es va produir, amb l’abús de l’alcohol i d’altres drogues, amb l’exposició reiterada a situacions potencialment perilloses i en definitiva amb una manera de veure el món condicionada per aquella situació.
El trauma deixa una petjada en el nostre cervell la nostra ment i el nostre cos, actualment, l’estudi i abordatge del trauma es fa des d’una perspectiva integradora que intenta explicar com les situacions traumàtiques impacten i afecten el desenvolupament de la nostra ment i el nostre cervell, i de com els nostres comportaments, les nostres emocions i les nostres relacions, poden modelar a aquesta ment i cervell afectada pel trauma.