Somatic Experiencing. Un nou enfocament per al tractament del trauma.
Somatic Experiencing és un model d’intervenció desenvolupat per Peter Levine, que proposa una nova visió sobre el tractament del trauma. Intenta renegociar el trauma i els efectes que aquest ha tingut en la nostra fisiologia, a través de les memòries implícites del cos.
És un enfocament naturalista que sorgeix des de l’etologia (la ciència que estudia el comportament animal) i la neurobiologia, i permet resoldre les reaccions posttraumàtiques buscant crear estats psicològics i emocionals per a transformar els estats de por i immobilitat causades pel trauma. Per a això es busca accedir a les reaccions instintives que tots posseïm a través de la presa de consciència de les sensacions corporals.
En aquest model terapèutic té especial rellevància l’atenció a les nostres sensacions físiques, és eminentment una teràpia corporal. Tradicionalment la psicoteràpia s’ha realitzat amb i per a la ment, és a dir es treballen els processos cognitius i emocionals de la nostra psique, esperant que també aportin efectes sobre el nostre cos, és així en aquest sentit, un enfocament de dalt a baix.
Actualment, una vegada superat ja el “dualisme cartesià”, on ment i cos eren entitats independents, i atès que la comunicació entre ment i cos és en totes dues direccions (de fet, hi ha més connexions del cos a la ment que al revés), aquest model de teràpia corporal és una intervenció de baix a dalt, és a dir que serà el treball sobre les sensacions corporals les que tindran influència en la nostra ment.
Aquest abordatge es basa en l’estudi del nostre sistema nerviós, buscant retaurar el equilbrio en el seu funcionament, quan s’ha vist alterat. En percebre una amenaça el nostre sistema nerviós, igual que en la resta del regne animal, ens prepara per a la lluita o la fugida, i quan el perill desapareix, comptem amb un sistema d’autoregulació per a descarregar tota l’energia acumulada i tornar a l’equilibri inicial.
L’encarregat d’aquesta activació i desactivació és el nostre sistema nerviós autònom (SNA), és el que regula les nostres funcions més bàsiques sense el nostre control voluntari. EL SNA està compost de branques el sistema nerviós simpàtic (SNS) i el sistema nerviós parasimpàtic (SNP). A grans trets l’SNS és l’encarregat de l’activació, el que ens prepara per a l’acció, i el SNP de la relaxació, serien com el nostre accelerador i el nostre fre respectivament.
De l’estudi etològic dels animals, s’observa que un animal es troba amb nombroses situacions de perill en el seu medi natural, aquesta seqüència d’activació, descàrrega i desactivació es dona de manera natural sense interferències, l’animal pot tornar a la seva activitat sense desenvolupar el que anomenaríem símptomes d’estrès post traumàtic.
Un exemple d’això pot trobar-se clarament quan un animal salvatge és capturat per a realitzar un estudi, mesurament, tractament… En ser retornat al seu entorn posteriorment, l’animal mostra una sèrie de conductes, com a tremolors, sacsejades, respiracions profundes, etc… abans de tornar a reincorporar-se al seu mitjà i activitat natural, és com si descarregués tota la tensió i energia acumulada per la situació estressant que ha viscut. És aquest vídeo podem observar aquesta seqüència amb la captura i posada en llibertat posterior d’un os polar.
Així doncs, de manera natural després d’una activació del SN simpàtic li segueix una activació del SN parasimpàtic, que promou la volta a l’estat de repòs. Així es va oscil·lant entre la “encesa” i la “apagada”. Si l’activació del SNS és molt elevada i/o es prolonga en el temps, aquesta relació reciproca es perd i el SNP continua augmentant la seva activitat, arribant a un estat desregulat d’activació simultània dels dos sistemes el que porta a perdre la capacitat de resiliència.
Aquestes situacions d’estimulació crònica poden acabar desenvolupant símptomes somàtics o un conjunt d’ells, les síndromes, com els relacionats amb símptomes gastrointestinals, símptomes dolorosos, …etc
Així doncs, les situacions potencialment traumàtiques, fan que el sistema nerviós es mobilitzi per a adaptar-se, a vegades aquest procés es veu interromput o bloquejat. El trauma és una resposta biològica davant una amenaça, una resposta que ha quedat incompleta, i al no completar-se, la gran activació que es va posar en marxa per a dur a terme la defensa, queda congelada en el temps i emmagatzemada en el cos en forma de memòria implicita (procedimental).
El trabajo terapéutico con Somatic Experience busca restaurar el equilibrio que se daría de manera natural entre la activación y desactivación de nuestro sistema nervioso autónomo, trabajando con la memoria somato-sensorial, la memoria implícita de nuestro cuerpo. A lo largo de proceso terapéutico se van restableciendo las respuestas defensivas que no pudieron desarrollarse, y paralelamente va disminuyendo el miedo asociado a esas defensas. La persona así va sintiéndose cada vez más segura, alcanzando un nuevo significado e interpretación de lo sucedido.